La importància del pressupost en la tasca de tota administració pública és innegable ja que recull un conjunt d’actuacions que reflecteixen tant les prioritats governamentals com els valors sobre els quals s’assenta la política pressupostària, i aquesta té, al seu torn, un impacte en el comportament social.
A l’hora de definir una iniciativa de Pressupost amb Enfocament de Gènere (PEG) és important ressaltar que no es tracta de fer un pressupost separat per a les dones. El que es pretén és introduir aquesta mirada en el procés pressupostari, des que es planifica la política fins que s’avalua, per mitjà de l’anàlisi de qualsevol tipus de despesa o mètode de recaptació de fons públics que pugui tenir un impacte potencial diferenciat des d’una perspectiva de gènere. D’aquesta manera, es podran identificar les implicacions i impactes de les polítiques sobre les dones i les nines comparant-les amb les dels homes i els nins.
L’objectiu final del PEG és millorar la qualitat de vida de les dones i els homes dels llocs en què s’aplica. És per això que planteja, també, la necessitat de reflexionar sobre quins són els elements claus d’aquesta qualitat de vida i quina és l’aportació que pot fer l’administració pública per impulsar-la, tenint en compte els diferents rols i espais que ocupam les dones i els homes en l’estructura socioeconòmica, i amb la voluntat de superar les discriminacions i estereotips a què s’han d’afrontar les dones.
En les darreres dècades aquesta estratègia ha tingut una gran divulgació internacional i en l’actualitat, per exemple, a la Unió Europea dels 27 (UE-27), més de la meitat dels seus Estats fan un esforç per conèixer amb major profunditat l’impacte de les seves polítiques sobre la població dels seus respectius països de forma desagregada.
La introducció d’aquesta perspectiva sorgeix per de superar supòsits erronis respecte al pressupost i la seva funció social. Se sol considerar el pressupost com un instrument neutre al gènere, ja que es presenta en termes d’agregats financers i no es fa cap menció particular ni a les dones ni als homes. Tanmateix, aquesta aparença de neutralitat no és real, ja que pràcticament des del bressol se’ns assignen diferents rols socials en funció del nostre sexe. Així, al llarg dels nostres cicles vitals, dones i homes ocupam generalment llocs socials i econòmics diferents, valorats jeràrquicament, per la qual cosa és previsible que els pressuposts ens afectin de manera molt desigual. I, per això, no tenir en compte la perspectiva de gènere no es pot considerar “neutralitat cap al gènere”, sinó “ceguesa respecte del gènere”.
